La aiguamarina és una varietat del beril, igual que la maragda, molt apreciada per la seva duresa ja que permet gran diversitat de talls, aconseguint així ressaltar tot el seu brillantor.
La majoria de aiguamarines prové de dipòsits geològics de roca pegmatita, molts dels quals es troben al Brasil, el que converteix al gegant sud-americà en la principal font mundial de aiguamarines, seguit del Pakistan, l’Índia i Madagascar.
Gràcies a la seva duresa la aiguamarina no presenta ratllades, canvia de color en diferents angles i la seva temperatura és freda.
Per a la seva neteja podem utilitzar aigua jabonada amb un raspall suau, mai ultrasons.
Segons la llegenda el déu Neptú va regalar a les sirenes 1 aiguamarina i aquesta va ser custodiada per elles com un tresor atorgant-li a la gemma poders especials.
Es va convertir en un talismà per als mariners per combatre els marejos i les tempestes.
Els alquimistes pensaven que prevenia la retenció de líquids i millorava la digestió, a més de servir com a antídot davant de qualsevol verí.
Aquesta pedra ja era coneguda pels egipcis ja que s’ha trobat comptes de aiguamarina en les tombes de les mòmies egípcies. Va ser en el Renaixement quan va rebre el seu nom actual gràcies a la seva blau verd transparent, semblant al color del mar.
La aiguamarina tallada més gran del món es troba al Museu Nacional d’Història, Washington, la gemma, tallada i polida en forma d’obelisc pesa poc més de dos quilos i té una alçada de 36 centímetres.
Les joies que protagonitzen aquestes pedres poden transportar-nos al mar, el seu color va del blau clar al blau verdós ressaltant la bellesa de tota dona que les llueixi independentment del to dels seus ulls o pell.
